llimones

Si la vida te da limones....... haz limonada !!!

Be, a mi ultimament m'estan donant moltes llimones.... ufff
No me les acabo, en tinc per donar i vendre.
En tinc per fer llimonada, pastis de llimona, crema de llimona, confitura de llimona, essència de llimona, ....

Ja que en tinc tantes...  anem a veure com les utilitzo... be primer mirem les virtuts de la llimona

<< llimona >>

Sempre ha estat apreciada per la seva acció antiverinosa, fins i tot es deia que immunitzava contra les mossegades de serp. El cèlebre metge àrab Avicenas, ja ho receptava per a tractar la icterícia, els vòmits i les males digestions.

Actualment les experiències científiques dels professors MOREL i ROCHAIX i del professor BONDOUY, proven que l’essència de llimona neutralitza:

- * el meningococo en 15 minuts
- * el bacil de Eberth del tifus, en menys d’una hora
- * el estafilococo daurat en 2 hores
- * el bacil de Klebs-Loffler de la difteria, en 20 minuts.

Composició química de la llimona:

La llimona té molt àcid cítric i podríem pensar que acidifica l’organisme. Però el que més té són sals minerals. Quan ens prenem el suc d’una llimona, els àcids cítric i màlic són eliminats ràpidament pels pulmons en forma d’àcid carbònic, en el cos solament queden les sals minerals que s’uneixen al carboni formant bicarbonats de calci i de potasi que al passar a la sang la alcalinitzen.

Composició :
- * àcid cítric, àcid màlic, glucosa
- * citrats de potasi, de calci, de ferro,
- * mucílags, albúmines, gomes, silici,
- * fosfats i sals minerals, carbonats alcalins. 

ara.... una utilització... (la recepta no és meva... està agafada d'internet, i no l'he fet encara per veure si surt be, espero que si.)

 << pastis de llimona >>

Ingredients
Pasta Base:

150 g de farina
25 g de sucre glassé
125 de mantega
1 culleradasopera d'aigua

Farcit:

150 ml de nata líquida (per muntar)
100 g de sucre glassé
4 ous
pell ratllada de dues llimones
10 cullerades de suc de llimona

Preparació

Per fer la massa de la base, posem en un bol la farina, la mantega tallada a daus i el sucre, amb les mans anem amassant, fregant, fins que tinguem una massa fina, la posem en un bol , tapem i deixem a la nevera durant 30 minuts.

Passat aquest temps, enfarinem la taula, estirem la massa i folrem el motlle (d'uns 24 cm), tornem a deixar 30 minuts més a la nevera. Traiem de la nevera i l'omplim amb algun pes i enfornem a 190 º (forn preescalfat) durant 15-20 minuts. Traiem del forn, buidem i tornem a enfornar uns 15 minuts més.

Mentre tant, haurem anat fent el farcit. En un bol posem la nata, els ous, el sucre la pell ratllada de llimona, barregem bé amb beril·les (manual), aboquem en el motlle i enfornem 30 minuts a 180º. Deixem refredar, desemmotllem decorem i reservem a la nevera.

T'espero.... fins quant?? no ho sé

La vida és una constant evolució, descobriments, canvis.... però creus, desitges, recòrre-la junt amb qui hem decidit viure-la. Tots dos a una, colze a colze, a les bones i en els moments no tant bons. Esperes que si hi han entrebancs es puguin buscar solucions. El que no esperes mai és que el company, que forma part de tu, com una part més, extenció, del teu cos, decideixi anar per lliure, fent veure que hi és. Però veus, notes, sents les seves absències.... (no reconegudes) i aixó et trenca per dins. ..... seràn imaginacions meves??? dubtes.... reones, valores, .... que em passa???... t'ho estàs imaginant???... pero notes els canvis, ja no hi trobes a aquell company...

Hi ets... diga'm-ho.

A vegades esperes i esperes, buscant el més mínim canvi que et digui que es pot recuperar aquells dies.

Canvis hi han, petites coses que t'il·lusionen.... que donen esperances, sento alegria, respiro tranquila... però tot seguit... nous indicis de que no, que tot és un il·lusió.

Be, no fa gaire vaig llegir unes paraules d'un amic, on deia que ningú te dret sobre el teus somnis... per molt irreals que siguin.... 

Donc vull dir-te que el meu somni ets tu. Vull seguir SOMIANT

 

 

Mario Benedetti

Espero

Te espero cuando la noche se haga día,

suspiros de esperanzas ya perdidas.
No creo que vengas, lo sé,
sé que no vendrás.
.................
sé que las noches son más frías,
Sé que ya no estás.
...............
sé que soy un idiota al esperarte,
Pues sé que no vendrás.
Te espero cuando miremos al cielo de noche:
........, añorando aquellos días
....................
Es triste hablar así.
Cuando el día se me hace de noche,
Y la Luna oculta ese sol tan radiante.
Me siento sólo, lo sé,
nunca supe de nada tanto en mi vida,
solo sé que me encuentro muy sólo,
.........................
Mis disculpas por sentir así,
nunca mi intención ha sido ofenderte.
Nunca soñé con quererte,
ni con sentirme así.
Mi aire se acaba como agua en el desierto.
Mi vida se acorta pues no te llevo dentro.
Mi esperanza de vivir eres tu,
................
Porque todas las noches me torturo pensando en ti.
¿Por qué no solo me olvido de ti?
¿Por qué no vivo solo así?
¿Por qué no solo....

Un cafè amb Mario Benedetti

Te Quiero

Tus manos son mi caricia
mis acordes cotidianos
te quiero porque tus manos
trabajan por la justicia

si te quiero es porque sos
mi amor mi cómplice y todo
y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos

tus ojos son mi conjuro
contra la mala jornada
te quiero por tu mirada
que mira y siembra futuro

tu boca que es tuya y mía
tu boca no se equivoca
te quiero porque tu boca
sabe gritar rebeldía

si te quiero es porque sos
mi amor mi cómplice y todo
y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos

y por tu rostro sincero
y tu paso vagabundo
y tu llanto por el mundo
porque sos pueblo te quiero

y porque amor no es aureola
ni cándida moraleja
y porque somos pareja
que sabe que no está sola

te quiero en mi paraíso
es decir que en mi país
la gente viva feliz
aunque no tenga permiso

si te quiero es porque sos
mi amor mi cómplice y todo
y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos.

Mario Benedetti

cafè amarg, dur, estringent

Cafè amarg, dur, estringent..... aquesta nit m'ha tocat un cafè dels q no esperes que et serveixin mai.
El cafès poden ser més o menys dolços, perfumats, aromatitzats, forts o suaus, amb petits tocs picants.... tot dependrà dels ingredients, de les espècies, del carinyo i intencions de la persona que te'l prepara, o com te'l preparis tu mareix.
Jo n'esperava un de dolç, amb uns tocs d'anyorança, petits, molt subtils... un aroma molt "de casa" , reconfortable, una forma agradable i relaxant de acabar el dia, un petit regal abans d'anar a dormir.
Però el que m'han servit... no m'ha ajudat al descans que hom busca per refer-se i així l'endemå començar amb més ganes, alegria, energia.....
Tot el contrari, ha estat una nit neguitossa, inquieta... d'insomni.

Un café amb Jorge Luís Borges

APRENDERÁS

Despues de un tiempo,

uno aprende la sutil diferencia

entre sostener una mano

y encadenar un alma,

y uno aprende

que el amor no significa acostarse

y una compañia no significa seguridad

y uno empieza a aprender...

Que los besos no son contratos

y los regalos no son promesas

y uno empieza a aceptar sus derrotas

con la cabeza alta y los ojos abiertos

y uno aprende a construir

todos sus caminos en el hoy,

porque el terreno de mañana

es demasiado inseguro para planes...

y los futuros tienen una forma de caerse en la mitad.

Y despues de un tiempo

uno aprende que si es demasiado,

hasta el calorcitro del sol quema.

Asi que uno planta su propio jardin

y decora su propia alma,

en lugar de esperar que alguien le traiga flores.

Y uno aprende que realmente puede aguantar,

que uno realmente es fuerte,

que uno realmente vale,

y uno aprende y aprende,

y con cada dia uno aprende.

Jorge Luis Borges

tal qual

Les coses són com són.