cafè amarg, dur, estringent

Cafè amarg, dur, estringent..... aquesta nit m'ha tocat un cafè dels q no esperes que et serveixin mai.
El cafès poden ser més o menys dolços, perfumats, aromatitzats, forts o suaus, amb petits tocs picants.... tot dependrà dels ingredients, de les espècies, del carinyo i intencions de la persona que te'l prepara, o com te'l preparis tu mareix.
Jo n'esperava un de dolç, amb uns tocs d'anyorança, petits, molt subtils... un aroma molt "de casa" , reconfortable, una forma agradable i relaxant de acabar el dia, un petit regal abans d'anar a dormir.
Però el que m'han servit... no m'ha ajudat al descans que hom busca per refer-se i així l'endemå començar amb més ganes, alegria, energia.....
Tot el contrari, ha estat una nit neguitossa, inquieta... d'insomni.

Un café amb Jorge Luís Borges

APRENDERÁS

Despues de un tiempo,

uno aprende la sutil diferencia

entre sostener una mano

y encadenar un alma,

y uno aprende

que el amor no significa acostarse

y una compañia no significa seguridad

y uno empieza a aprender...

Que los besos no son contratos

y los regalos no son promesas

y uno empieza a aceptar sus derrotas

con la cabeza alta y los ojos abiertos

y uno aprende a construir

todos sus caminos en el hoy,

porque el terreno de mañana

es demasiado inseguro para planes...

y los futuros tienen una forma de caerse en la mitad.

Y despues de un tiempo

uno aprende que si es demasiado,

hasta el calorcitro del sol quema.

Asi que uno planta su propio jardin

y decora su propia alma,

en lugar de esperar que alguien le traiga flores.

Y uno aprende que realmente puede aguantar,

que uno realmente es fuerte,

que uno realmente vale,

y uno aprende y aprende,

y con cada dia uno aprende.

Jorge Luis Borges

tal qual

Les coses són com són.